“[...] La valoració que en fem des del centre és molt positiva, els alumnes tot i que havien de matinar estaven molt contents i entusiasmats, això de conèixer altres companys d’altres localitats i de treballar en grup els feia molta gràcia i els produïa molta expectació. Les famílies també estaven molt contentes ja que eren molt conscients de l’esforç que suposava dur a terme una experiència de l’envergadura d’un campus per a alumnes de la ESO i a la Universitat. Se sentien privilegiades pel fet que els seus fills haguessin estat escollits per viure una experiència com aquesta .
A nivell del centre ens sembla una experiència molt interessant i estimulant per als alumnes i ja des del primer dia vam estar interessats a participar-hi i n’estem molt contents [...]”.

“[…] L’IES Santa Eulàlia és un institut de Terrassa situat en una zona deprimida culturalment que sofreix directament les conseqüències més immediates de l’allau immigratòria dels darrers anys […] experiències com el Campus Ítaca introdueixen els nois i les noies en una perspectiva de futur que moltes vegades els semblava utòpica i inaccessible. L’aproximació al món universitari i dels estudis superiors els fa propera la possibilitat d’accedir-hi i els anima a seguir uns estudis dels quals, en alguns casos, no veuen la utilitat ni les expectatives de futur […]”.

“[…] A més, els alumnes participants manifesten unànimement que la seva visió dels estudis postobligatoris ha canviat radicalment. I això s’ha materialitzat, almenys en la primera edició en què hi vam participar (ja que en aquesta encara no hem pogut quantificar-ho) de manera immediata en el rendiment escolar posterior a la seva estada al Campus i es confirma en els cursos posteriors[…]”.

“[...] La valoració que fem del Campus Ítaca és altament positiva. En aquests temps en què sembla haver-hi una preocupació creixent per l’educació, es dissenyen activitats que no sempre “toquen de peus a terra”. No passa això amb aquesta. Considerem que hi ha poques activitats tan engrescadores, útils i encertades com el Campus Ítaca.[…] Pel que fa als pares, d’entrada van agrair molt que els seus fills fossin seleccionats, tot i que no acabaven de veure clar que treballessin gaire. Però la seva sorpresa encara va ser més gran quan van adonar-se que no van anar a fer un “casal d’estiu”, sinó que havien treballat a més de passar-s’ho bé i que havien fet coses sorprenents. Podríem dir que gairebé estaven tan motivats ells com els seus fills[…]”.